A partir d'avui, dimecres 4 d'abril de 2007 declaro un alto al foc indefinit perquè actualitzar aquest bloc no em ve de gust, ni en trec res d'interessant.
L'alto al foc indefinit es pot trencar d'un moment a laltre, les coses son així.
Salut!
(PS: us esteu adonant perquè poso això? perquè no sé ni què escriure-hi aqui. Això fot pena xD)
(PS1: també crec que podríem donar aquest bloc per tencat. apa! adéuu)
(PS2: aquesta la tinc jo xDDDD)
[@more@]
A partir d'avui, dimecres 4 d'abril de 2007 declaro un alto al foc indefinit perquè actualitzar aquest bloc no em ve de gust, ni en trec res d'interessant.
L'alto al foc indefinit es pot trencar d'un moment a laltre, les coses son així.
Salut!
(PS: us esteu adonant perquè poso això? perquè no sé ni què escriure-hi aqui. Això fot pena xD)
(PS1: també crec que podríem donar aquest bloc per tencat. apa! adéuu)
(PS2: aquesta la tinc jo xDDDD)
[@more@]
ELS SECTARIS (i sectàries)
Música: S'ha acabat, dels Pets. (la peeeeeet xD)
Arriba el dia que esperàvem, oh per fi!
Som els sectaris, els sectaris som aquí.
Ens hem trobat per a passar junts una nit,
de festa música i rialles, i no dormir.
Ara sóc roig, ara sóc negre, ja ni ho sé.
Portem un munt d'hores jugant, me'n fartaré!
Ara me'l miro, ara ell em mira atentament.
Aquest d'aquí m'està mentint,
i ja veig que me'l creuré.
Un únic objectiu ens uneix a tots plegats
aquest és el nostre poble,
i en volem la llibertat!
Perquè quan estem junts tot és tan diferent,
tot em sembla possible, tot ho trobo bé!
Uóóóó
aquí teniu el nostre himne
Uóóóó
una U i un parell d'Os
Uóóóó
i què passa si sóc friki?
Uóóóó
Ei, què passa? Així sóc jo!
Així sóc jo!!
Ells ja ens ho diuen que nosaltres som tancats,
però que no ens vinguin amb històries no és veritat.
Hem conegut un munt de gent de tot arreu,
des de Premià, Girona, Olot a Sant Andreu.
Tenim la gran virtut de fotre'ns en merders,
però què hi farem nosaltres així ens ho passem bé.
Treu ja la ratafia, que no ens falti de res,
ara arriba la festa: anem a ballar al carrer!
Uóóóó
aquí teniu el nostre himne
Uóóóó
una U i un parell d'Os
Uóóóó
i què passa si sóc friki?
Uóóóó
Ei, què passa? Així sóc jo!
Així sóc jo!!
[@more@]
[@more@]
Mai els rics havien sigut tan rics com ara,
Mai les multinacionals havien manat tan com ara,
Mai podré explicar aquesta foto,
Mai podré entendre què hi fa aquest jersei a Angola,
Mai més consumiré en un McDonalds.
Jordi Pons i Puig
PD: frustrat per la millor foto que he pogut veure mai. [@more@]
Ciao té dos significats, tan vol dir Hola, com Adéu en italià. Sonava bé al primer dia. Però ara, no m'agrada tant.
CIAO ITÀLIA.
M'enduc uns bons records…
La torre de pisa em cau a sobre.. xD
Vinga gralla a Florència!
xD Una estatua xupa-polles
Veneziaaa 
(Ueee allà hi vaig veure l'ire i l'aianix!!)
El balcò de Romeu i Julieta, amb les meves profes! ^^
A l'habitaciò! No em preguntis com em trobava.. xD
Que maca.. Sòc jo!
Jo i en Roger al vaixell. Va ser increíble!
Jordi Pons i Puig!
PS: Com veieu, no fa falta fotolog per penjar fotos! RESISTÈNCIA BLOQUERA! xD
[@more@]
Ha estat genial.
Tot ha començat a les 12, a l’habitació d’aquelles i que l’Alba em salta i em felicita! Llavors tothom m’ha felicitat. A partir d’aquí hem anat a donar alguna volta i tot seguit a la discoteca. Allà a la discoteca m’heu preparat una sorpresa i m’ha fet molta il·lusió. Heu parat la música i heu anunciat de que era el meu aniversari i tot seguit m’heu fet uns regals: un pastís, una corona firmada per pràcticament tothom i unes ulleres fashion. Però sens dubte el millor regal va ser que poséssiu Dijous Paella per a celebrar el meu aniversari. Si no fos perquè em vaig perdre, no vaig veure la posta de sol i alguna noia insistia més del compte (xDD no rieu, que és molt trist.), a partir d’aquí quasi tot va anar sobre rodes: la vam pillar, vam ballar molt!, vam estirar-nos a cuberta, vam tocar la gralla al mig de la mar mediterrània, vam menjar pa amb tomata al mig del mar, vam fer el caballet amb una cadira de rodes, vam fer fotos frikis, vam dormir poc.
Per a tu, que m’has felicitat i per els demés que s’ho han currat: Gràcies.
Jordi Pons i Puig ^^
[@more@]
Un gran cap de setmana,
[@more@]
Si no sabeu de què li ve el nom a aquesta estranya i gustosa bevenda tan catalana i pagesívola, jo us ho diré prou. Mes, abans d'esbadiar lo nom, parlem de la cosa. Què és la ratafia? Es una aigardent adobada amb una seria de herbes bones i a mes nous verdes, posant'hi més o menys quantitat segons los graus que se li vulguin donar. Es posa uns quants dies al sol i serena. Aixís, mica ençà, mica enllà puix en això, com en totes les coses, cada terra fa sa guerra, aixís ho fan los pagesos de C atalunya, únic país en què és coneguda la ratafia.
Ara vejam de que li veaqueix nom, tan estrany com lo licor mateix.
Diu que una vegada, en una masia de nostra terra s'hi trobaren tres dels seus bisbes ,lo de Vic, lo de Barcelona i l'arquebisbe de TArregona esbrinant en petit concili territorial.
Quan, després d'enraonarho bé, estigueren entesos i hagueren firmat la composta, demanaren al masaire alguna cosa per a fer-se passar la set. Ell, com a gran requisit, los tragué una amplaempolla de ratafia que els servi´en tres gots de cristall que els presentà en una sotacopa.
La beguda era nova per ells, i els agradà, com sol agradar a tots los qui la tasten. Quína beguda és aqueixatan bona? Li preguntaren-: Com se diu?
Es una beguda que nosaltres nos fem – respongué el masover. I no té nom? replicà un dels bisbes. – Jo no n'hi sé cap respongué el pages. Doncs ja que ningú ha donat nom encara, doneml'hi nosaltres – diguè el bisbe. Quín li posarem? Si en trobessem un que fos com lo segell del tractat que acabam de fer, aqueix verament seria el millor.
Los tres senyors bisbes pensaren una mica fins que un d'ells se donà un colp de mà al front dient: Rata fiat (queda firmat).
Amb l'aprovació dels altres dos bisbes, qui celebraren l'acudit, aqueix licor català, que és lo més català de tots, quedà batejat amb un nom llatí, i amb ell és conegut en totes les bandes.
Rondalla de Mn. Jacint Verdaguer.
Dir que hi ha faltes, però suposo que deu ser un text d'abans de la normativitzaciò del Català de Fabra. I també agraïr a l'Anna Forcadell el text!
Salut!
Jordi Pons i Puig
[@more@]
És una farsa. – Almenys per mi -.
M'explicarè. Que es celebra? una festa del capital o bé una festa cristiana. I si resulta que no crec ni en una cosa ni en l'altra? Si resulta que m'agradaria que el capitalisme s'enfonsès per caure en un sistema econòmic més just? Si resulta que sóc agnòstic? La veritat és que no sé què estic celebrant. Perquè a més, com si no fos poc trist no tenir motius per celebrar una cosa i celebrar-la, t'obliguen a ser feliç! I si resulta que les coses no van com haurien d'anar per Nadal? Doncs encara s'empitjoren més. Sabeu que el Nadal és l'época de l'any amb l'índex de suicidi més alt? I encara això no és tot! Per mí el millor de tot és que la gent es pensa que amb un regalet ben car et faràn feliç. Jo aquest Nadal ho he deixat ben clar a casa: els regals me la suden. Jo preferiria mil vegades més que les coses a casa milloressin i que no pas em regalessin calès, o monopolis. O cascs, o cadires. M'és igual! Jo amb una mica d'amor em conformo.
Bon Nadal per qui l'hi agradi, i Bon Dia per qui no l'hi agradi – que el necessitarà per aguantar una colla d'hipòcrites que es pensa que serà feliç simulant el que no és, sense exterioritzar el que sent, celebrant una festa religiosa quan diu que no creu en Déu, comprant regals com un desgraciat per fer feliç a la gent. No no us enganyeu, pels que us agrada el nadal, això no és l'escència. Almenys digneu-vos a anar a missa del Gall -.
Jordi Pons i Puig.
[@more@]
