El món de l\’idro!

De nou el cicle de la vida, aquesta malaltia sense vacuna, ha matat a un ésser més. Un ésser especial per a tots nosaltres, el que va destrossar una revolució democràtica i legítima com la dels socialistes Xilens. Que sols reclamaven una igualtat entre classes, igualtat, justícia.

Bastant fort no? La democràcia ha fracassat. I gràcies a qui? a l'ajuda del gran embaixador mundial: EUA. De nou el capitalisme Americà ens ha aixafat, de nou el McDollar per sobre de totes les aspiracions a llibertat, a poble, a democràcia. L'Estadio de Chile es va convertir en una cel·la, una cel·la molts cops sense sortida pels que impulsaren el moviment socialista a Xile, una repressiò ideòlogica, una repressiò capitalista.

Tot i que el dictador és mort, encara no ens podem sentir satisfets. Aquest home va assessinar, segrestar i torturar. Encara no s'ha fet justícia, encara no ha passat pel filtre de la justícia. I ja seria hora, tot i que una mica tard, de que se l'hi obrís i tenquès un procés judicial. Si més no per respecte a les famílies dels assasinats.

Perquè tu pots assessinar a gent que no pensa com tu, i jo no et puc assenyalar amb el dit, assesí desgraciat? Perquè tu tens més poder que jo? Perquè tu tens el suport d'EUA?

Sols reclamo justícia. Res més. Justícia.

Jordi Pons i Puig

(feia moool que no fotia res ací xD el que fan els examens.. u.u'!)

[@more@]

Tweet

Escolta Espanya, – la veu d'un fill

que et parla en llengua – nocastellana:

parlo en la llengua- que m'ha donat 

la terra aspra;

en aquesta llengua – pocs t'han parlat;

en l'altra, massa.

(continua a darrere..) 

_________

M'ha tocat la fibra, l'he hagut de publicar!

Per cert Garrotxa vol dir Terra Aspra  

[@more@]

Escolta, Espanya, -la veu d'un fill
que et parla en llengua- no castellana:
parlo en la llengua- que m'ha donat
la terra aspra:
en aquesta llengua- pocs t'han parlat;
en l'altre, massa.

T'han parlat massa- dels sanguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries- i els teus records,
records i glòries- només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins les venes- vida és la sang,
vida pels d'ara- i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves- en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies- a mort els teus fills,
te satisfeies- d'honres mortals,
i eren tes festes- els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos- marxar replens
dels fills que duies- a que morissin:
somrients marxaven- cap a l'atzar;
i tu cantaves- vora del mar
com una folla

On són els barcos? -On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, -no tens ningú.
Espanya, Espanya- retorna a tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh! Salva't- de tant de mal;
que el plor et torni fecunda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set color que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? -No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua- que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu Espanya…

Tweet

Crec que vaig néixer el 17 d’octubre de 2006 a una fàbrica de Mollerussa. Tinc un munt de germans bessons. Al principi, pensava que era un boli com els altres, però amb el temps em vaig anar adonant que era diferent. Ja em vaig adonar d’això en la botiga, on preferies als meus germans abans que a mi. Però un bon dia va venir una nena de 8 anys i em va comprar. M’agradava aquesta noia, em fa sentir especial: sempre em guardava amb afecte, dibuixava amb mi cares que somreien, m’utilitzava per a fer esplèndids dibuixos i m’ensenyava amb orgull a les seves amigues.

Però un dia tot va canviar. Em vaig despertar en un lloc brut i que feia pudor, ple de papers bruts; vaig girar el cap i vaig veure als meus germans sense sang a les venes, els seus caps rosegats i amb inscripcions sospitoses als seus cossos. Després d’estar uns dies llençat dins aquell estoig, va arribar el meu torn. Una llum enlluernadora em va encegar quan aquell energumen va obrir la cremallera del fastigós estoig de forma sobtada. Em va agafar amb les seves mans bastes i enormes i va començar a dibuixar creus i a fer ratllades amb mi. Però el pitjor va venir després, li va començar a picar el nas i no se li va ocórrer res més que introduir el meu delicat cap, ara ja ben rosegat i ple de fastigoses baves, en el seu nas ple de mocs. Vaig tancar els ulls perquè el temps passés més ràpid, però no va servir de res. Després, el molt porc, es va posar a rosegar-me de nou. La barreja de mocs i baves era una cosa repugnant.

En aquest mateix instant va ser quan vaig decidir suïcidar-me: la meva sang bullia dins les meves venes i vaig explotar dins de la seva boca. Sabia que era la meva fi, però preferia això a viure aquesta tortura diària.

Però no vaig tenir gaire sort, no vaig poder buidar tota la meva tinta i ara em trobo atrapat en aquest estoig fastigós per la resta dels meus dies.

SI US PLAU, SI ALGÚ LLEGIX AIXÒ LI AGRAIRIA QUE M’AJUDÉS I QUE EM RETORNÉS A LA GERMANA D’AQUEST INSUPORTABLE ÉSSER. JUNTS ANEM A LLUITAR PER ALS DRETS DELS BOLIS! GRÀCIES.

[@more@]

Tweet

Aquesta canço va dedicada a la furki i a tot el que he pogut aprendre amb ella. Gràcies.

Estava entre dues cançons: la de " et vull mossegar l’orella" o aquesta, i finalment he decidit aquesta ^^.

Un petò!

[@more@]

Dilluns canviaré de vida,
definitivament posaré seny,
s´acabarà aquesta disbauxa,
a partir d´ara seré un bon nen. Estudiaré cada dia,
tornaré a buscar treball,
em prendré les medicines i faré abdominals. 
Dilluns que ve deixo la beguda
-No t'ho creus ni tu!
No fumaré més puros jamaicans
-No t'ho creus ni tu!
S'ha acabat cardar per aquí n'enllà
-A qui collons vols enganyar?
S´acabarà llevar-me a la una,

cada tres paraules renegar.

A partir de dilluns sempre el llit fet

i no pas per haver empalmat.

Pagaré tots els meus deutes.

Prou jugar amb l´ordinador.

Deixaré de buscar problemes

i de rebentar-m´ho tot. 

Dilluns que ve deixo la beguda
-No t'ho creus ni tu!
No fumaré més puros jamaicans
-No t'ho creus ni tu!
S'ha acabat cardar per aquí n'enllà
-A qui collons vols enganyar?

A partir d´aquest dilluns

seré un home diferent

-No t´enrollis que no faràs res d´aixó que

estàs dient.

Hauríeu d´ajudar-me i no fer-m´ho més dur

-No ho faràs!

Saps qué?

Deixem-ho per l´altre dilluns

 Dilluns que ve deixo la beguda
-No t'ho creus ni tu!
No fumaré més puros jamaicans
-No t'ho creus ni tu!
S'ha acabat cardar fins que no baixi de l'altar
-A qui collons vols enganyar?

Tweet

Pel que fa als pactes. Els números en donen dos. És clar.

- Sociovergència
- Tripartit
- Front Nacional

Sociovergència, no la veig. Montilla no serà tan burro. No es posarà a tenir un carrec de segona fila podent ser president amb el tripartit. Referent a CiU no ho sé, soposo que interessa no? perquè la majoria seria aplastant ( si no m’equivoco, més de 70? o més de 80 diputats?). També repassar la història convergent, sempre han pactat amb els que manen a Espanya. Avans amb el PP, ara segurament amb els Sociates.

Tripartit. N’hi ha dos que clarament el volen reeditar. Però no m’agrada que CiU estigui a l’oposició. Em direu perquè, oi? Doncs perquè és igual que el PP fan una política destructiva que sols fa mal al país. Tornant de nou al tema del Tripartit; Els Verds i PSC volen reeditar-lo, de nou ERC té la famosa clau, ja que ells no s’han declarat obertament amb ganes de reeditar-lo.

Front Nacional, el que m’agradaria que es fes. Convergència i Uniò estaria al govern, vigilats de ben aprop per ERC. Tot i que els convergents siguin uns botiflers, no tenen una dependència directe de Madrit. ( Tot i que sí que els hi agrada anar a ferlos-hi la pilota, siguem realistes ) Crec que aquest pacte pot ser el millor per Catalunya.

Jordi Pons i Puig[@more@]

Tweet

Perdò per tardar tant a publicar aquest fet, però he tingut problemes amb la conexiò a internet. Aquest fil que ens comunica els uns als altres, ens ha fallat.

Sí, Girona, una gran ciutat amb unes grans festes! Aquesta ciutat m’encanta. Nosé si és per l’ambient independentista que s’hi respira, o aquells carrers de pedra tant estrets i tan bells, la seva història, la seva gent,.. La veritat és que no ho sé. Suposo que una suma de tot plegat.

Ara bé, aquest article va bàsicament adreçat a tota aquella gent que va compartir amb mi una gran nit a barraques, també una gran tarda i un bon dematíí!! Sí, vull dedicar-lo a la Furki, la hippie que m’ha fet canviar tant, Nona, gràcies a tu vam poder fer possible aquesta trobada, gràcies, Àdam, no et coneixia, però m’has caigut de cullons amb el teu uóóó xDD, Empala, oh déu friki! No canviis mai, ets únic! Albou, al pròxim cop ja em posaré una camisa que no sigui tronja xD i para de riure hahaha, Laura, sigues més puntual.. u.u’, Noia, vaia merda que vas pillar amb el vodka xDD, kenji, han guanyat els teus eh xD els de CyU xD gran campanya la teva xDD, Paula, també gràcies per organitzar-ho tot! Pau, el meu company de farres xDD, Gasu (àlies Boig), perquè no fas l’aniversari més sovint? xD, Mar, suposo que ja canviarem no?… Freixa, nosé com t’ho fas però vas a totes les festes grans xD i MARINETIS! Perdona’m, però ja saps que no t’estimo gens .. xDD aixx em va saber un greuu! prdona guapaaa ~.

En definitiva. Un gran cap de setmana! I una gran gent amb qui compartir més grans moments!

Jordi Pons i Puig

[@more@]

Tweet

Aquests dies he aprés. Però no m’entra al cap que la gent tingui difernts cares, facetes o maneres de comprtar-se, depentent de la situació i/o context. Nosé si pensar que això és bo o dolent. Soposo que pot ser les dues coses, però tot i així em posa trist, perquè aquest canvi de personalitat tan xunga ens limita. A mi també em passa, tot i que sempre intentor ser jo mateix; en Jordi Pons i Puig, un tio que li suda el que li diguin, ell és així, si no t’agrada… et fots! Jo tinc les meves idees, les meves paranoies, el meu cert nivell de frikisme, i què? Suposo que això deu formar part de mi i que la gent amb qui em relaciono més els hi agrada la meva manera de ser.

Bàsicament el que em preocupa és que, com podem canviar tant les persones sols perqué no hi ha una puta pantalla pel mig? No ho entenc. Qué és el queens fa sentir tan estranys? La gent que ens envolta? Que diguin quelcom sobre nosaltres si ens veuen junts parlant? Perqué ens coneixem massa? Pff… M’incomoda massa per poder-hi pensar. Però hi haig de pensar perquè encara m’incomoda més pensar en perdre’t. De fet, jo ja pensava que t’havia perdut fins que una tal Carme ( xDDD, àlies Mar Camps i Mora) em va enviar un mail; i tampoc es cansa d’enviar-me missatges per msn quan estic no conectat. Gràcies.

Jordi Pons i Puig

[@more@]

Tweet

Perdona’m per no ser tan "guay" com tu. Perdona’m per ser massa poca cosa per poder-te dirigir la paraula. Perdona’m per no ser igual que tu. Perdona’m per no vestir de la mateixa manera que tu. Perdona’m per pensar d’una manera diferent a la teva (o més ben dit, perdona’m per pensar, no?). Perdona’m per no treure males notes. Perdona’m per no cridar l’atenció. Perdona’m per no seguir les modes. Perdona’m per no passar de tot. Perdona’m per no ser prou guapo per anar amb tu.

Perdona’m per no haver-me presentat abans. Sóc en Jordi Pons i Puig i sóc diferent a tu.

Aquest text va dirigit a totes les persones que segueixen les tendències i que es creuen que pel sol fet de ser guapos/es i per seguir el prototip de persona marcada per les marques comercials, es creuen les millors i superiors als demés. Des de fa temps que em feu molta ràbia. Molta ràbia. Sou tots iguals. No teniu personalitat. No teniu opinió.

Ja sé que estic generalitzant molt en aqeust article, per això demano disculpes. Però aquest perfil engloba a una gran part d’aquest col·lectiu.

Jordi Pons i Puig,

Salut!

[@more@]

Tweet

Vista la situació actual, què hem de fer els joves dins aquesta societat conformista? Sens dubte, lluitar. Sens dubte, cridar. Sens
dubte prendre noció del que podem fer. Som joves, sí. Si som joves, no
és nostre el futur? Ara governen ells, i demà? Nosaltres. Perquè dic això? Perquè tot
navegant per Internet, intercanviant opinions, tot i les desavinences, sempre
hem arribat a una mateixa conclusió: cap polític mira pel país ni per la
societat; sinó per a ell, per a la seva butxaca. Això crec que és el que cal canviar. Les noves generacions polítiques que vinguin, hauran pogut veure amb què han fallat. Per això tenim el passat, no? Per aprendre’n, per no caure en els mateixos errors.

He intentat “avaluar” una mica els nostres polítics vers el seu grau de
coherència democràtica, la d’escoltar als ciutadans. Potser els que tenen més en
compte la opinió de la ciutadania són en Carod i en Saura. Dic això, perquè encara no els hi
he trobat aquell punt de cabrons ni aquell punt de voler-ho tot. Perquè en Mas
aquí el teniu, amb l’Estafatut. En Montilla? Pobre Maragall. I en Piquè? Pobre,
no arriba a més. El que diu és incoherent.

Nosaltres hem de
canviar la societat; els joves inconformistes. Això és el que pensem molts de
nosaltres. I és el que estem fent, canviar el nostre destí incert.

Respecte això, m’agradaria reflexionar una mica sobre aquesta societat i de
la manera que veu la gent que lluita per uns ideals, que es mobilitza, que es
mou. Amb un parell de paraules es pot dir clar i català: està malvista. I sovint
i molt ràpidament se’l relaciona amb la violència. En el fons, després de
reflexionar, els entenc. Ja que la culpa la tenen els mitjans de comunicació,
sols ensenyant els actes vandàlics, violents, manifestacions que acaben
malament, etc. Això ha donat una idea generalitzada del jovent inconformista,
que no és real. Ja que aquests són una minoria.

Jordi Pons i Puig,

Salut!

[@more@]

Tweet

Uóóóóó!!

Va ser tan guapooo primer de tot dir que va venir en Cesk Freixas i l’Èric Bertran. A l’Èric l’haurem de fer membre honorífic, ja que ve a tots els nostres actes. hahaha.

En Cesk Freixas va fer un concert en viu molt ben perit, allà al mig del carrer, causant furor . I l’Èric ens va fer un gran discurs sobre l’autodeterminació i el paper que juguem els joves en aquest destí incert que ens espera.

També m’agradaria dir que van venir els nostres colegues de l’Exèrcit del Fènix! La Marinetis, la Nona i la Iinusrgent em va fer tanta ilusiò! Només sabia que venia la Nona, arribo allà i veig la Marina! I més tard em surt ”algú” per darrere que em vol escanyar i resulta que és la Iinsurgent.. hahaha. Em va fer molta ilusió! Clar que no em descuidarè als meus companys del nucli d’Olot! Que junts també ens ho vam passar de conya, bé.. com sempre xDD

Jordi Pons i Puig,

Salut!

[@more@]

Tweet